I després del 9N? (Cat y Cast)

Després de totes les dificultats el moviment pel dret a decidir va viure ahir una jornada històrica a Catalunya. Tot i els obstacles imposats des de l’Estat espanyol, i que el Govern de la Generalitat hagi descafeïnat la consulta com a única resposta, prop de 2 milions 250 mil catalans es van apropar ahir als centres de votació.

El 9N ha estat fins ara, la major demostració de la profunditat en les aspiracions a exercir el dret d’autodeterminació. I el Govern del PP respon intentant deslegitimar la consulta. Ataca argumentant que no es van donar les garanties jurídiques necessàries, quan van ser ells els que ho van impedir amb les seves impugnacions al Tribunal Constitucional. Diferents mitjans de comunicació defensors de la Constitució del ’78 van menystenir la consulta perquè la participació va suposar un 32’8 % dels possibles votants. No obstant això, el número de votants s’apropa molt al dels últims referèndums (Constitució europea i Estatut) i al de les passades eleccions europees del mes de maig. I ho fa sent una votació a la que se l’hi havia tret tot el valor legal i jurídic, imposant condicions de realització complexes (un terç de punts de votació, un farragós sistema d’inscripció,… que van fer que les cues fossin inacabables) i ple d’amenaces sobre la seva ilegalitat.

Quin és el principal missatge que s’extreu dels resultats del 9N?

El 80% dels votants es van pronunciar per la constitució d’un Estat independent, i un 10% per un Estat federat o confederat amb l’Estat espanyol. El grau d’adhesió a aquests projectes -independència o no- pot estar matisat pel caràcter consultiu i perquè el vot SÍ-SÍ era vist per molts com la millor resposta a les prohibicions de l’Estat central. Això no nega però, que el sentiment independentista segueixi creixent, i que això faci que augmentin els temors del Règim del ’78 de que es celebri un veritable referèndum, quelcom al que s’hi resistirà per tots els mitjans. El que si és segur és que el 100% dels vots donaven suport al dret dels catalans a poder decidir la seva relació amb la resta de l’Estat espanyol.

Com vol Artur Mas fer us dels resultats?

Ho va avançar els dies previs a la consulta. El president vol reprendre la senda del diàleg i la negociació amb el Govern central. Ha anunciat que demà dimarts es dirigirà per carta a Rajoy. Mas es troba en camí de relegitimar-se gràcies a posar-se al capdavant del procés que l’hi han cedit la resta de forces del bloc sobiranista. Intentarà capitalitzar el 9N per poder imposar els següents passos del seu full de ruta, com la constitució d’un bloc sobiranista que guanyi unes eleccions plebiscitàries, formar un Govern d’unitat que pugui fer passar els plans d’ajust que te a l’agenda i obrir una negociació amb l’Estat central en la que es pugui intercanviar el dret d’autodeterminació per alguna quota major d’auto-govern. Per aconseguir això, el President Mas no escatimarà en reclams demagògics sobre el dret dels catalans a poder exercir de forma efectiva el seu dret a decidir.

Quin us en volen fer la resta de forces independentistes del bloc sobiranista?

ERC i la CUP consideren que el poble de Catalunya ja s’ha pronunciat i que s’ha d’avançar en la proclamació d’independència i la constitució d’un nou Estat. Les seves paraules apunten cap a una ruptura amb el Règim del ’78, però la seva estratègia les deixa en paper mullat. En tot moment certifiquen que aquesta ruptura ha de comptar amb el principal partit de la burgesia catalana, CiU, i en una posició de capità de la nau. Però CiU no vol ni sentir a parlar de ruptura. Sembla que els representants polítics de la patronal catalana son més conscients que els dirigents de l’independentisme de esquerres o anticapitalista de que una ruptura no és possible sense la mobilització dels sectors populars i la classe treballadora. Un escenari que atemoreix a les grans famílies de Catalunya, i que a més encara no veuen rentable la secessió. L’esquerra independentista ha substituït en el seu full de ruta aquests sectors per la col•laboració amb la burgesia catalana, fet que posa de manifests l’abraçada entre el President Mas i el líder de la CUP, David Fernández, al finalitzar la jornada del 9N.

La voluntat dels milers de catalans ha impedit que el 9N fos un fracàs al que apostava el Govern central i que obrís la porta a la política de respecte a la legalitat del Règim del ’78 d’Artur Mas. El 9N ha estat fins al moment la major mobilització i demostració de força del moviment pel dret a decidir. Però aquesta fortalesa per si sola no podrà torçar-li el braç a un Règim que encara que estigui sotmès en una greu crisi, no dubtarà en utilitzar tots els mitjans per mantenir tancat sota set panys el dret d’autodeterminació.

Si no es vol que aquesta fortalesa sigui conduïda cap a un carrer sense sortida, cap a una gran frustració o desviament, s’ha de posar el resultat del 9N al servei d’un full de ruta diferent al de Mas i les direccions de les forces independentistes que el segueixen. L’esquerra independentista i anticapitalista catalana hi té responsabilitat en tot això. Ha de trencar amb l’estratègia «d’unitat nacional» i apostar decididament per un full de ruta que posi al centre la mobilització social, amb els treballadors al capdavant en aliança amb la resta de sectors populars de l’Estat que també pateixen i lluiten contra el Règim del ’78 i els plans d’ajust.

Per trencar el cadenat dels set panys, per conquerir el dret d’autodeterminació, s’ha de tombar el Règim hereu de Franco. Aquesta es l’única via realista, i més encara si el que es pretén és construir un país al servei del 99% com plantegen els sectors de l’esquerra del moviment. Lluitar per l’obertura d’un procés constituent per discutir i canviar-ho tot és una tasca impossible de realitzar abraçats al President Mas.


Consulta 9N Catalunya

¿Y después del 9N?

Contra viento y marea el movimiento por el derecho a decidir de Catalunya vivió ayer una jornada histórica. A pesar de todos los obstáculos impuestos desde el Estado español, y de que el Govern de la Generalitat haya venido descafeinando la consulta como única respuesta, cerca de 2 millones 250 mil catalanes se acercaron ayer a los centros de votación.

La mayor demostración hasta ahora de la profundidad de las aspiraciones a ejercer el derecho de autodeterminación. El Gobierno del PP responde intentando deslegitimar la consulta. Ataca que no se dieron las garantías jurídicas necesarias cuando fueron ellos quienes lo impidieron con sus impugnaciones al Tribunal Constirucional. Varios medios de comunicación defensores de la Constitución del 78, minusvaloran la consulta porque la participación supone un 32,8% de los posibles votantes. Sin embargo el número de votantes se acerca mucho al de los dos últimos referéndums (Constitución europea y Estatut) y a las pasadas elecciones europeas de mayo. Y lo hace siendo una votación a la que se le había quitado todo valor legal y jurídico, impuesto condiciones de realización complejas (un tercio de puntos de votación, un farragoso sistema de inscripción… que hicieron que las colas llegasen a dar la vuelta a la manzana) y cubierto de amenazas sobre su ilegalidad.

¿Cual es el principal mensaje que sale de los resultados de este 9N?

El 80 por ciento de los votantes se pronunciaron por la constitución un Estado independiente y un 10% por un Estado federado o confederado con el español. El grado de adhesión a estos proyectos -independencia o no- puede estar matizado por el carácter consultivo y porque el voto Sí Sí era visto por muchos como la mejor contestación a las prohibiciones del Estado central. Pero no cabe duda de que la independencia es una opción cada vez con más adhesión. De celebrarse un verdadero referéndum, las posibilidades de que salga esta opción son cada vez mayores, y es por ello que el Régimen del 78 va a resistirse por todos los medios. Lo que sí es seguro es que el 100% de los votos daban un apoyo al derecho de los catalanes a poder decidir su relación con el resto del Estado español.

¿Cómo quiere Artur Mas hacer uso de los resultado?

Lo adelantó en los días previos a la consulta. El President quiere retomar la senda del diálogo y la negociación con el Gobierno central. Ha anunciado que mañana martes se dirigirá por carta a Rajoy. Mas se encuentra en camino de relegitimarse gracias al puesto de cabeza del proceso que le han cedido el resto de fuerzas del bloque soberanista. Va a intentar capitalizar el 9N para poder imponer los siguientes pasos de su hoja de ruta que son la constitución de un bloque soberanista que gane unas elecciones plebiscitarias, forme un gobierno de unidad que pase los planes de ajuste que tiene en la agenda y abra una negociación con el Estado central en la que se intercambie el derecho de autodeterminación por alguna cuota mayor de auto-gobierno. Para lograr esto, Mas no va a escatimar en reclamaciones demagógicas sobre el derecho de los catalanes a poder ejercer de forma efectiva su derecho a decidir.

¿Cómo quieren usarlo las otras fuerzas independentistas del bloque soberanista?

La ERC y la CUP consideran que el pueblo de Catalunya ya se ha pronunciado y que hay que avanzar en la proclamación de independencia y la constitución de un nuevo Estado. Sus palabras apuntan a una ruptura con el Régimen del 78, pero su estrategia las deja en papel mojado. En todo momento certifican que esa ruptura debe contar con el principal partido de la burguesía catalana, CiU, y en una posición de capitán de navío. Pero éste no quiere ni oir hablar de ruptura. Y es que parece que los representantes políticos de la patronal catalana son más conscientes que los dirigentes del independentismo de izquierda o anticapitalista de que una ruptura no es posible sin la movilización de los sectores populares y la clase trabajadora. Un escenario que aterra a las grandes familias de Catalunya, que además aún no ven rentable la secesión. Y que ha sido sustituido en la hoja de ruta de la izquierda independentista por la colaboración con la burguesía catalana que escenificó el abrazo entre el President Mas y el líder de la CUP David Fernández al finalizar la jornada del 9N.

La voluntad de cientos de miles de catalanes ha impedido que el 9N fuera el fracaso al que apostaba el Gobierno central y abría la puerta la política de respeto a la legalidad del 78 de Artur Mas. El 9N ha sido hasta la fecha la mayor movilización y demostración de fuerza del movimiento por el derecho a decidir. Pero esta fortaleza por sí sola no va a poder torcerle el brazo a un Régimen que aunque en crisis aguda, no va a dudar en emplear todos los medios para mantener encerrado bajo siete llaves el derecho de autodeterminación.

Si no se quiere que esta fortaleza sea conducida a un callejón sin salida, a una gran frustración o desvío, hay que poner el resultado del 9N al servicio de una hoja de ruta diferente a la de Mas y las direcciones de las fuerzas independentistas que le siguen. La izquierda independentista y anticapitalista catalana tiene una responsabilidad en ello. Debe romper con la estrategia de “unidad nacional” y apostar decididamente por una hoja de ruta que ponga en el centro la movilización social, con los trabajadores a la cabeza y en alianza con el resto de sectores populares del Estado que también sufren y luchan contra el Régimen del 78 y los planes de ajuste.

Para romper el candado de siete llaves, para conquitar el derecho de autodeterminación, hay que tumbar el Régimen heredero de Franco. Este es la única vía realista, y más aún si lo que se pretende en construir un país al servicio del 99% como plantean los sectores de izquierda del movimiento. Pelear por la apertura de un proceso constituyente para discutir y cambiarlo todo es una tarea imposible de realizar abrazados al President Mas.

Foto del avatar

About Santiago Lupe

Santiago Lupe | @SantiagoLupeBCN :: Barcelona