Luchar por el derecho de autodeterminación con una estrategia de clase

Diada catalanaEn CASTELLANO

La mal llamada “transición democrática” dio origen al régimen heredero de la Dictadura Franquista que consecuentemente mantiene la negación del derecho a la auto-determinación de los pueblos que actualmente integran el Estado español. La fórmula diseñada para esto fue el llamado “Estado de las autonomías” o “café para todos”. Con los ex-franquistas de UCD y AP (ahora el PP); el PSOE, el PCE y las direcciones sindicales, así como los grandes partidos de las burguesías vasca y catalana, se pactó un modelo administrativo que buscaba desactivar los masivos movimientos por el derecho de auto-determinación que se habían desarrollado en los últimos años de la Dictadura y primeros de la Transición.

La actual crisis capitalista está siendo aprovechada por la burguesía central -con el PP a la cabeza y apoyado e impulsado por la UE, BCE y el FMI- para re-centralizar la administración estatal; con intervenciones en los presupuestos, amenazas de quitar competencias o incluso de suprimir autonomías. El capitalismo español liquida una de las “migajas” que “concedió” para tratar de desactivar la cuestión nacional a la salida de la Dictadura.

Esta ofensiva re-centralizadora que se está agudizando viene de atrás, lo vimos con la mutilación del Estatut -primero por el PSOE en el Congreso y después por el PP y el Constitucional-. Al mismo tiempo el sentimiento independentista está yendo en auge, como mostraba el movimiento de las consultas populares. Catalunya ha sido una de las comunidades “pioneras” y más agresivas en aplicar los recortes sociales, sanitarios, educativos… Todo ello ha hecho crecer aún más el descontento social hacia el Govern y el mismo Régimen del 78.

El Govern de CiU está justificando estos recortes por la negativa del PP a aceptar su propuesta de Pacto Fiscal. Busca así tratar de desactivar el descontento creciente con su gestión, enfocándolo en exclusiva hacia el del PP e intentando reducir la presión social contra su Gobierno. Todos los ataques y recortes que CiU está lanzando contra los servicios y trabajadores públicos no se deben a un conflicto fiscal con Madrid. Sino que son parte del programa neoliberal del Govern, como lo son del PP, el PSOE o Foment del Treball.

Al mismo tiempo está tratando de instrumentalizar la frustración por la pérdida de conquistas sociales y la creciente aspiración a obtener el derecho de auto-determinación del pueblo catalán para fortalecer su posición en la negociación del Pacto Fiscal.

Ante toda esta situación desde No Pasarán comprendemos el sentimiento independentistas que está creciendo entre cientos de miles y apoyamos la lucha por el derecho de auto-determinación de Catalunya, de la que queremos ser parte desde una estrategia de clase, revolucionaria e internacionalista.

Por ello entendemos que la burguesía catalana y los partidos que la representan no pueden ser considerados aliados en esta lucha. Como decíamos el nacionalismo burgués catalán, como el vasco, fue parte “fundacional” del actual Régimen y una de sus principales patas a lo largo de sus más de 30 años. Su compromiso con la negación del derecho de auto-determinación -más allá de algunas declaraciones demagógicas- ha sido “bien pagada” beneficiándose de la bonanza económica y la expansión imperialista junto al resto de los capitalistas españoles. Por ello vemos que es impotente presionar al President de la Generalitat para que éste convoque un plebiscito sobre la Independencia, tal como se plantea en el texto de la convocatoria hecha por la ANC.

La participación de CiU en la manifestación de la ANC detrás de reivindicaciones claramente independentistas es pues parte de su teatralización nacionalista. Como otras muchas veces en su historia la burguesía catalana enarbola demagógicamente las justas reivindicaciones democráticas de Catalunya. Con esta escenificación CiU trata de conseguir ampliar su apoyo mediático, social y electoral frente a Rajoy y poder hacer pasar mejor sus ajustes.

Por todo ello desde No Pasarán no apoyamos ni llamamos a participar en la manifestación de la ANC.

Al contrario los trabajadores y el pueblo de Catalunya debemos buscar nuestras alianzas en el resto de los trabajadores y sectores populares del mundo, empezando por los del Estado español, con los que compartimos un enemigo directo común, la Constitución del 78 y las burguesías a las que sirve.

Estos enemigos son los que están detrás de la mayor ofensiva desde la Dictadura que promete arrasar con las conquistas de décadas de lucha y hacernos pagar la crisis de los capitalistas. Son también los que actúan de garantes de las continuidades con la Dictadura, como la misma Monarquía, la impunidad de los crímenes del Franquismo, la nula separación de la Iglesia y el Estado o la negación de los derechos democrático-nacionales.

Para nosotros el único camino que puede garantizar la conquista del derecho de auto-determinación para Catalunya o Euskal Herria pasa por la unidad voluntaria de los trabajadores -nativos o extranjeros- y sectores populares de todo el Estado para luchar por el derribo revolucionario del Régimen del 78. Se trata de acabar con el dominio de la burguesía centralista -ya sea representada por Gobiernos del PP o del PSOE- y del que la burguesía catalana y vasca siempre han actuado como fieles socios. La burguesía catalana (y vasca), como ya ha hecho en múltiples ocasiones, defenderá todos los negocios que les une con la burguesía de Madrid antes que luchar con los trabajadores y el pueblo contra la opresión nacional. En la lucha por el derecho de autodeterminación ellos estarán en las trincheras de la burguesía. Sobre las ruinas de este Régimen podremos avanzar en resolver el resto de nuestros problemas, expropiando a las burguesías española, vasca y catalana, poniendo fin a la explotación capitalista y liquidando el imperialismo español del que todas forman parte.

Solamente un Gobierno de los trabajadores y el pueblo podrá resolver los grandes problemas de la clase obrera y los pueblos oprimidos. Haciendo pagar la crisis a los capitalistas y permitiendo que vascos, catalanes y demás nacionalidades puedan ejercer libremente su derecho a la auto-determinación, incluso a la separación si la mayoría así lo quisiere. Además debemos hacer extensiva la lucha contra la opresión nacional a los miles de pueblos y países que sufren el expolio de las multinacionales imperialistas españolas, vascas y catalanas, y contra todas las misiones militares y ocupaciones territoriales -como Ceuta, Melilla y los enclaves insulares del estrecho- que lleva a cabo el Estado español.

Desde la más firme defensa del derecho de autodeterminación no compartimos que la independencia de Catalunya vaya a suponer una solución a los problemas de los trabajadores catalanes y del resto del Estado. Nuestra lucha por el derecho de autodeterminación se enmarca en una perspectiva internacionalista, que aspira a la convivencia de todos los pueblos del Estado español libremente federados en un sistema sin explotación ni opresión, una Federación de Repúblicas Obreras Ibéricas en el marco de la lucha por la Federación de Repúblicas Obreras de Europa y del Mundo.

Barcelona, 10 de Septiembre de 2012


En CATALÁ

Diada catalana Lluitem pel dret d’autodeterminació amb una estratègia de classe, revolucionària i internacionalista

La mal anomenada “transició democràtica” és el règim hereu de la Dictadura Franquista i conseqüentment manté la negació del dret a l’autodeterminació dels pobles que actualment integren l’Estat espanyol. La fórmula dissenyada per a això va ser l’anomenat “Estat de les autonomies” o “cafè per a tots”. Amb els exfranquistes d’UCD i AP (ara el PP), el PSOE, el PCE i les direccions sindicals, així com els grans partits de les burgesies basca i catalana, es va pactar un model administratiu que buscava desactivar els massius moviments pel dret d’autodeterminació que s’havien desenvolupat en els últims anys de la Dictadura i primers de la Transició.

L’actual crisi capitalista està sent aprofitada per la burgesia central (amb el PP al capdavant i recolzat i impulsat per la UE, BCE i l’FMI) per recentralitzar l’administració estatal, amb intervencions en els pressupostos, amenaces de treure competències o fins i tot de suprimir autonomies. El capitalisme espanyol liquida una de les “engrunes” que va “concedir” per intentar desactivar la qüestió nacional a la sortida de la Dictadura.

Aquesta ofensiva recentralitzadora que s’està agreujant ve d’enrere, ho vam veure amb la mutilació de l’Estatut (primer amb el PSOE al Congrés i després amb el PP i el Constitucional). Al mateix temps el sentiment independentista està creixent, com mostrava el moviment de les consultes populars. Catalunya ha estat una de les comunitats “pioneres” i més agressives a l’hora d’aplicar les retallades socials, sanitàries, educatives … Tot això ha fet créixer encara més el descontent social cap al Govern i el mateix règim del 78.

El Govern de CiU està justificant aquestes retallades per la negativa del PP a acceptar la seva proposta de Pacte Fiscal. Tracta així de desviar el creixent descontent amb la seva gestió, enfocant-ho en exclusiva cap al del PP i intentant reduir la pressió social contra el seu Govern. Tots els atacs i retallades que CiU està llançant contra els serveis i els treballadors públics no es deuen a un conflicte fiscal amb Madrid. Sinó que són part del programa neoliberal del Govern, com ho són del PP, el PSOE o Foment del Treball.

Al mateix temps està intentant instrumentalitzar la frustració per la pèrdua de conquestes socials i la creixent aspiració a obtenir el dret de autodeterminació del poble català per enfortir la seva posició en la negociació del Pacte Fiscal.

Davant tota aquesta situació des de No Pasarán comprenem el sentiment independentistes que està creixent entre centenars de milers i donem suport a la lluita pel dret de autodeterminació de Catalunya, de la qual volem ser part des d’una estratègia de classe, revolucionària i internacionalista.

Per això entenem que la burgesia catalana i els partits que la representen no poden ser considerats aliats en aquesta lluita. Com dèiem, tant el nacionalisme burgès català, com el basc, va ser part “fundacional” de l’actual règim i una de les seves principals potes al llarg dels seus més de 30 anys. El seu compromís amb la negació del dret d’autodeterminació (més enllà d’algunes declaracions demagògiques) ha estat “ben pagada” beneficiant-se de la bonança econòmica i l’expansió imperialista amb la resta dels capitalistes espanyols. Per això veiem que és impotent pressionar al President de la Generalitat perquè aquest convoqui un plebiscit sobre la Independència, tal com es planteja al text de la convocatòria feta per l’ANC.

La participació de CiU a la manifestació de l’ANC darrere de reivindicacions clarament independentistes és doncs part de la seva teatralització nacionalista. Com moltes vegades en la seva història la burgesia catalana enlaira demagògicament les justes reivindicacions democràtiques de Catalunya. Amb aquesta escenificació CiU tracta d’aconseguir ampliar el seu suport mediàtic, social i electoral davant Rajoy i així intenta poder fer passar millor les seves retallades.

Per tot això des de No Pasarán no donem suport ni cridem a participar en la manifestació de l’ANC.

Al contrari els treballadors i el poble de Catalunya hem de buscar les nostres aliances amb la resta dels treballadors i sectors populars del món, començant pels de l’Estat espanyol, amb els que compartim un enemic directe comú, la Constitució del 78 i les burgesies a les que serveix.

Aquests enemics són els que estan darrere de la major ofensiva des de la Dictadura que promet arrasar amb les conquestes de dècades de lluita i fer-nos pagar la crisi dels capitalistes. Són també els que actuen de garants de les continuïtats de la Dictadura, com la mateixa Monarquia, la impunitat dels crims del Franquisme, la nul·la separació de l’Església i l’Estat o la negació dels drets democràticonacionals.

Per a nosaltres l’únic camí que pot garantir la conquesta del dret d’autodeterminació per a Catalunya o Euskal Herria passa per la unitat voluntària dels treballadors, natius o estrangers, i els sectors populars de tot l’Estat per lluitar per l’enderrocament revolucionari del règim del 78.

Es tracta d’acabar amb el domini de la burgesia centralista (ja sigui representada per Governs del PP o del PSOE) i del que la burgesia catalana i basca sempre han actuat com socis fidels. La burgesia catalana (i basca), com ja ha fet en múltiples ocasions, defensarà tots els seus negocis, els quals els uneixen amb la burgesia de Madrid, abans de lluitar amb els treballadors i el poble contra l’opressió nacional. En la lluita pel dret d’autodeterminació ells estaran en les trinxeres de la burgesia. Sobre les runes d’aquest règim podrem avançar en resoldre la resta dels nostres problemes, expropiant a les burgesies espanyola, basca i catalana, posant fi a l’explotació capitalista i liquidant l’imperialisme espanyol del qual totes formen part.

Només un Govern dels treballadors i del poble podrà resoldre els grans problemes de la classe obrera i dels pobles oprimits. Fent pagar la crisi als capitalistes i permetent que bascos, catalans i altres nacionalitats puguin exercir lliurement el seu dret a l’autodeterminació, fins i tot a la separació si la majoria així ho volgués. A més hem de fer extensiva la lluita contra l’opressió nacional als milers de pobles i països que pateixen l’espoli de les multinacionals imperialistes espanyoles, basques i catalanes, i contra totes les missions militars i ocupacions territorials (com Ceuta, Melilla i els enclavaments insulars del estret) que porta a terme l’Estat espanyol.

Des de la més ferma defensa del dret d’autodeterminació no compartim que la independència de Catalunya hagi de suposar una solució als problemes dels treballadors catalans i de la resta de l’Estat. La nostra lluita pel dret d’autodeterminació s’emmarca en una perspectiva internacionalista, que aspira a la convivència de tots els pobles de l’Estat espanyol lliurement federats en un sistema sense explotació ni opressió, una Federació de Repúbliques Obreres Ibèriques en el marc de la lluita per la Federació de Repúbliques Obreres d’Europa i del Món.

Barcelona, 10 de Setembre de 2012

Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (CRT)

About Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (CRT)